Partim d’una premissa molt senzilla: mentre les persones continuem aillades sempre ens veurem impotents front els problemes socials que ens afecten. Quan una persona sola no pot fer alguna cosa demana ajuda a altra gent, i d’aquesta manera és més fàcil que ho solucioni. Però, a qui demanar ajuda?
Quasi tots els problemes que ens afecten tenen causes socials i no som les úniques persones que els pateixen. Si les persones afectades ens unim és molt més fàcil que els poguem solucionar. Quan comencem a veure els interessos que ens uneixen com afectades la nostra impotència va desapareixet.
Si a més ens adonem que qui pateix aquests problemes (laborals, d’habitatge, etc.) som sempre la mateixa gent, veurem que és aquesta societat dividida en classes socials la que, en conjunt, ha de ser combatuda.
Partim de conflictes petits, moltes vegades viscuts individualment però el nostre objectiu va molt més enllà: contribuir a generar una força col·lectiva capaç d’abolir aquesta societat de classes, és a dir, el capitalisme.